Avui en dia, tenim la facilitat de gaudir de tota la informació a travès d'internet. S'han deixat d'usar les enciclopèdies i els diccionaris ja que hi ha milers de pàgines web que ofereixen aquests serveis. Pel que respecta als diaris digitals cada cop son més les persones que utilitzen aquest mitjà per a conèixer l'actualitat. Ofereix informació actualitzada i a la vegada col·labores amb el manteniment del medi ambient per l'estalvi de paper. Uns exemples de diaris digitals són per exemple el diari d'Andorra i el Mundo. Segons la informació que apareix darrerament a la premsa, aquest any hi ha hagut un increment espectular de vendes d'e-books(llibre electrònic). És un aparell que té una memòria i una pantalla en la qual s'hi poden llegir. Són uns dispositius de baix consum d'energia per a què es pugui gaudir d'una lectura perllongada sense necessitat de carregar-lo. Aquests aparells funcionen amb tinta electrònica que és una tecnologia que permet crear pantalles tan planes com les d'una fulla de paper però només es possible visualitzar-ho amb blan i negre. Un exemple d'e-book és el ILiad que es va posar a la venta al 2008 a Espanya. La meva opinió és que crec que és un mètode ecològic, econòmic a mig termini, pràctic i poc voluminós ja que es pot portar a sobre en tot moment, com un mòbil.
El 21 de desembre va ser el dia que vam acabar amb les recitacions i debats. Els companys que van recitar van ser: jo, l'Aina Romero, l'Héctor Ros, la Esther Ruiz, La Irene Ruiz, la Emma Sáez, l'Anna Sainz, l'Alba Salinero, David Sánchez, l'Edu López, l'Isaac Serrano, la Mónica Talegón, la Elisabeth Torras, la Sara Torras, l'Albert Valbuena, la Mireia Vázquez, l'Andrea Vélez i la Nuria Villaronga. Per a fer una combinació de les dos assignatures he decidit elaborar un video de Movie Maker amb la meva recitació subtitulada. Espero que us agradi!
El 16 de desembre vam fer les últimes exposicions orals de territori. Els meus companys que van exposar aquest dia van ser: la Estel Gamisans i la Clara Antonio amb Diferents camins per un mateix destí, la Sara Torras i la Regina Beltran amb la gent de Can Clos, l'Héctor Ros i el Pol Laorden amb l'esport al territori i per últim en Josep Fosalba i l'Adrià Pérez amb la llegenda de Sant Jordi. La introducció de tots els grups va ser molt atraient i va ser un bon començament ja que això va fer que almenys jo volgués saber com continuava les seves explicacions. En algun cas el llenguatge corporal va ser exagerat però en general va ser molt natural. Com sempre passa, algun company va tenir la mala sort dels nervis i la seva veu no va ser massa entonada correctament, el volum era baix. El registre de tots els meus companys va ser entenedor i clar. M'agradaria centrar-me en l'última exposició: Em va sorprendre que el tractar una llegenda tan popular i tan coneguda per a tothom pogués atreure tant la meva atenció. La creativitat que van tenir en tot moment va fer que em quedués bocabadada amb el seu treball tan ben realitzat. Amb aquestes exposicions vam concluir les exposicions orals de territori. Temes molt interessants i originals. Vaig quedar ben satifesta!
L'ordre va ser el següent: Laura Sánchez, Karen Luna, Clara Medina, Anna Merino, Roc Molina, Ivan Moreno, Edu Muñoz, Jordi Mur, Alba Orna, Albert Paredes, Marina Parras, Adrià Pérez, Sandra Pérez, Rode Pico, Laura Poch, Helena Prim, Sergi Rella, Joan Ribas i Marta Rodríguez Antón. En aquesta sessió hi va haver una gran varietat de recitacions des de contes i poemes fins a monòlegs humoristes. La meva companya Alba va explicar una llegenda d'Andorra que jo en sabia l'existència però no em sabia la història sencera, em va sorprendre i em va agradar molt ja que encara que nomès siguem dos d'Andorra, fem transmetre els nostres coneixements als altres companys sobre el nostre petit país. Tots els meus companys van fer una molt bona elecció dels texts que van explicar-nos amb molta expressivitat i gesticulació de les mans.
La sessió de debats va ser: uniformes sí o no?, pla escola 2.0 sí o no? El primer debat va ser molt entenedor ja que quasi bé tots el coneixem molt bé el tema dels uniformes. En canvi, l'últim debat va ser molt interessant ja que jo coneixia el tema superficialment i els meu companys em van fer que m'interessés molt més aquest tema de debat i el conegués més profundament.
El 9 de desembre va tenir lloc la tercera sessió d'exposicioons de territori. Els grups que ho van fer són: Lídia Iglesias i Irene Ruiz amb més enllà de les fronteres, Sergi Rella, Carles Furest i Edu López amb curiositats de la Vall d'Aran, Alba Orna i Clara Medina amb la patum de Berga i Edu Muñoz i David Sánchez amb el territori extraterrestre. Aquesta sessió em va agradar mol perquè hi va haver molta originalitat: llenguatges diferents, èssers extraterrestres i balls desconeguts. En algún petit moment no ho vaig entendre molt bé perquè parlaven amb veu baixa però després era fàcil seguir el fil de l'exposició. Les idees van ser ben ordenades i això va fer que no ens perdéssim, el temps va ser adient en tots els casos.
El divendres de la setmana de pràctiques el meu company, Marc Company i jo vam anar al zoo a que ens expliquessin les diferents activitats que feien per als nens. Cada dia els nens tenen un lloc propi dins el zoo, se li'n diu la granja del zoo. És un espai on se'ls permet als nens donar de menjar i tocar els animals que hi ha allà(cabres), també tenen l'opció de montar-se a un poni però més llun d'això vam trobar les diferents possibilitats que dona el zoo:
Parlem sobre els animals : és un casal de zoologia on els nens poden demanar informació sobre els animals si es troben a algun cuidador o biòleg al zoo. Per exemple els cpas de setmana de 12:00 a 12:30 fan l'explicació de les girafes, a les 12:30 dels lleons marins, etc.
Festes d'aniversari: donen la oportunitat de celebrar els aniversaris de nens majors de quatre anys tots els caps de setmana. Proporcionen la entrada al delfinari on poden tocar els dofins i també al terrari on poden tocar i agafar les serps i tortugues.
Dissabtes d'aventura: els dissabtes pel matí els nens de quatre a onze anys tindran una llibreta on hauran de descubrir diferents opcions: què mengen els animals, cangurs i walabis, com aprenen els dofins,etc.
Els secrets del zoo: el zoo proporciona a les famílies amb nens la possibilitat de descobrir tots aquells aspectes que no són visibles al públic. Per exemple, el zoo portes endins i coneix als lleons marins i dofins del zoo
Aquestes activitats van variant al llarg de l'any. Quan el Marc i jo ja marxàvem vam veure com un grup de nens corrien amb una llibreta a la mà buscant algun cuidador que els hi expliqués què era el que menjaven els tigres. Se'ls veia molt entusiasmats i amb ganes d'aprendre. Ens van venir ganes de jugar-hi a nosaltres també!
El dia dos de novembre vam donar pas a la segona sessió de les exposicions de territori. Aquest dia van presentar els seus treballs la Laia Castellà i la Nàdia Ambroj i el seu tema va ser la organització d'activitats per als infants en els pobles petits, la Laura Hedo i l'Anna merino amb festes i tradicions d'hivern a Catalunya, la Sandra Cañete i la Elisabeth Torras amb festes de Badalona i activitats escolars i la Laura Sánchez amb la Mireia Vázquez i el seu treball va ser l'adopció internacional. Totes van estar molt ben preparades i encara que no totes, algunes de les meves companyes no parlaven suficient alt i hi havia parts on no se les entenia. No obstant això, em van agradar molt tots ja que per exemple, jo Badalona no ho conec i gràcies al treball de les meves companyes ara sí que puc contestar més o menys alguna cosa de Badalona i de les seves festes, un altre exemple seria el de l'adopció, el cas que van explicar de la Jana, em va agradar veure el desenvolupament d'aquesta nena. Opino que en tots els treballs hi ha hagut una bona recerca darrere i moltes ganes ja que cadascú de nosaltres vam triar el que volíem fer i això fa que haguem fet el treball amb ganes.
El dia 30 de novembre vam fer la segona sessió de recitacions. Els companys que van recitar van ser la Cristina Cazador, el Marc Company, la Caroline Dahl, l'Anna Dias, en Sergi Domènech, la Sandra Férnandez, l'Albert Férnandez, en Josep Fosalba, el Carles Furest, el Gerard Garcia, l'Unai González, la Laira Hedo, la Tamara Herrera, la Lídia Iglesias, el Javier Lahoz, el Pol Laorden i el Juan Antonio.
Casi totes les recitacions van ser contes, però contes molt originals. Quasi bé la majoria no els coneixia però em van agradar moltíssim. La postura de tot el grup en general va ser relaxada. Alguns dels meus companys van saber controlar els nervis, alguns em va semblar que ni en patien de nervis.
Els debats d'aquest dia van ser: la religió a les escoles, sí o no? i el nostre grup que debatiem si els nens de diferents han de compartir una mateixa aula. el grup que defensava el no es van vestir amb un jersei vermell i el meu grup i jo que defensàvem el sí ens vam vestir amb un jersei verd.El meu grup del sí vam tractar els punts següents:
Els petits poden aprendre dels grans
Les activitats més pràctiques, ja que no tenen llibres
El professor està més preparat i té més recursos
Els nens no només tindran com a referent a un adult sinó que també a nens de menor edat, mateixa edat i major edat.
Els grans se senten útils ajudant als més petits(complementa la idea 1)
El mestre juga amb l'avantatge de que hi ha nens de diferents edats i a les activitats en poden ser útils.
Jo vaig explicar el punt tercer i el sisè:
Punt 3- el professor té més recursos i està més preparat:
El mestre no cau en la rutina, a l'ensenyar a nens de diferents edats compagina les diferents matèries per a cada curs o nivell i es manté "al dia" en totes elles. L'ensenyança d'una matèria com pot ser les matemàtiques et permet visualitzar tot el procès i no quedar-te estancat: per exemple, a primer de primària s'ensenyen sumes i restes i a mida que es van assolinst cursos es va incrementant el grau de dificultat: multiplicacions, divisions, mínim comús múltiple, arrels quadrades,etc.
Si sempre s'ensenyen sumes i restes al final el professor es quedarà estancat i entrarà en la rutina, a part de les dificultats que tindrà per fer arrels quadrades...
Un altre exemple és l'ensenyança de la llengua: com a professor pots fer la classe de llengua adaptant-la als diferents nivells. Per exemple, a tots els cursos es reparteix es reparteix el mateix text però les preguntes per a cada curs o cicle són diferents: a primer de primària es demanarà que identifiquin els noms propis; a tercer es demanarà que es busquin sinònims i antònims i a sisè que s'analitzi una oració.
Com a resultat, el professor està més preparat. El fet de no caure en la rutina fa que les classes siguin més interessants i entretingudes.
El professor també té més recursos, tant educatius com materials:
1)Educatius: el fet de tenir diferents edats li permet organitzar-se i donar una atenció més individualitzada. Mentre el professor ajuda als alumnes amb més dificultats, d'altres poden adoptar el paper de tutor i ajudar a la seva vegada a la resta.
2)Els recursos materials es poden aprofitar d’uns alumnes a uns altres, quan els alumnes van passant de curs, els del curs inferior poden utilitzar els llibres dels anteriors I així successivament.
6- El mestre juga amb l'avantatge de que hi ha nens de diferents edats i a les activitats en poden ser útils
El professor té una gamma d’edats a l’aula que li permet organitzar i fer activitats complertes.
Les activitats realitzades a l'aula poden ser útils tant pels alumnes més petits com per als més grans, per exemple: l'alumne de primer de primària està aprenent a fer sumes i el de segon a dividir, el de primer aprendrà a fer sumes però a la vegada no li resultaran desconegudes les divisions; el de sisè aprendrà a fer divisions per a la vegada recordarà com es feien les sumes.
En activitats realitzades fora de l'aula o amb diferents graus de complexitat, els alumnes de major edat poden encarregar-se de les tasques amb més dificultats i deixar als més petits les més fàcils.
El 25 de Novembre van començar les exposicions de territori. Aquest dia van exposar: Anaïs Alapont i Marc Ariño amb els esports, el Gerard Garcia i el Roc Molina amb el turisme a Catalunya, l'Andrea Vélez i la Mónica Talegón amb la influència del territori en l'àmbit educatiu i per últim l'Ana Sainz i jo amb el Zoo de Barcelona. La nostra presemtació consisitia en l'origen del zoo, és a dir, la diferència entre el passat i actualment. El que hi havia abans eren gàbies i actualment són recintes, fet que dona més llibertat als animals i que es trobin en un medi semblant al de la seva naturalesa. El zoo compta amb diverses cuines específiques: la cria d'aliment viu, dietes específiques per als cadells i femelles embarassades. Tenen a part, uns reserva d'aliments en un congelador. Vam tractar també els criteris que s'han de tenir en compte per a poder traslladar un animal salvatge a un zoològic, encara que quasi bé tots els animals del zoo ja han nascut en ell. Per últim, vaig tractar un tema que ens va explicar una biòloga del departament d'educació del zoo. Ens va explicar que l'any passat van reintroduir 17 gaseles dorcas en el seu medi i que aquest any tornarien a fer-ho. El capital l'aconseguien amb l'ajuda d'altres zoos i amb l'ajuda de l'èxercit que els hi proporcionava el transport. Aquest treball ens va agradar molt ja que tant a l'Ana com a mi ens interessava moltíssim i el vam fer amb molt de gust. Aquí teniu el suport que vam usar per a la explicació.
La setmana de pràctiques, la Sara Torras i jo vam assistir a un col·legi peculiar que m'agradaria explicar aquí. Primer de tot dir que és una escola pública de cicle inicial, mitjà i superior. El nom de l'escola va ser escollit per un alumne. L'escola deixa escollir els noms de les classes als seus alumnes. Hi ha la classe dels pingüins, de les marmotes, les suricates,etc. És una escola verda. Em va sorprendre quan la directora ens va explicar que els infants de cicle inicial tenien una planta i la regaven cada dos dies. A l'entrar a l'escola la directora ens va ensenyar tot el recinte i el que més em va agradar va ser la biblioteca. Hi havia un racó amb seients que els nens usaven dos vegades per setmana per a llegir un conte, notícia o qualsevol història que ells portéssin de casa seva. Desprès ens va portar a la nostra primera classe, totes d'anglès ja que la nostra acompanyant de tercer era de llengua estrangera. Eren els alumnes de segon de primària. Vam quedar perplexes quan vam veure a l'entrada de la classe una bandera d'Espanya taxada. L'acompanyant ens va dir: "sí, aquí són molt catalans". Els alumnes nomès parlen català a l'escola. Quan ja portàvem dos quarts d'hora a la classe d'anglès, la Sara i jo ens miràvem sospreses per una nena que no feia cas del que li deia la professora. Enmig de classe va dir: "m'aburreixo senyoreta" i feia ganyotes. Quan va acabar la classe li vam demanar a la nostra acompanyant sobre la nena. Ella ens va dir que una vegada li va a començar a dir paraulotes i l'acompanyant li va dir: això no es diu i la nena va contestar: a casa meva es diuen sempre aquestes coses. Ens va deixar bocabadades amb la història. Desprès vam anar al pati amb els nens i ens vam ficar a jugar a la corda amb els nens i nenes. Fins i tot, la directora es va ficar a saltar amb nosaltres! Desprès del pati vam tornar a anar a una classe d'anglès però aquest cop dels alumnes de quart de primària. La professora va repartir uns exàmens a pricipi de classe i els nens es van tornar bojos i la professora ja no va poder donar classe. Hi havia un nen sentat davant meu que m'anava parlant tot el rato com si encara estiguéssim al pati. Quan era l'hora de marxar, aquest nen que m'havia estat parlant la classe anterior em va dir: Ja no ens tornarem a veure?. No vaig saber que respondrei vax marxar molt trista. L'escola em va agradar molt ja que a part de que accepten a nens discapacitats i col·laboren amb el medi ambient, em va transmetre confiança, confiança en els seus alumnes. L'escola estava tota decorada pels alumnes. Tot el que feien havia sigut idea dels alumnes. Quan estàvem marxant encara vaig quedar més decidida quan la Sara i jo vam veure entrar per la porta d'entrada al Joel Joan portant a la seva filla. Aquí us deixo la pàgina web de l'escola.
El 23 de novembre van començar els debats i les recitacions. La Imma va demanar silenci absolut per a que els meus companys es sentissin a gust. Les recitacions avui han sigut: Anaïs Alapont, Esther Aldehuela, Joan Amat, Nadia Ambroj, Clara Antonio, Marc Ariño, Jordi Balet, Raquel Barberà, Cristina Bardia, Elisabet Barral, Regina Beltran, Mireia Bernardó, Encarnación Bosch, Sandra Cañete, Mireia Casanovas, Laia Castellà, Sandra Castelnuovoi David Catchot. M'ha sorprès lo bé que ho han fet tots. Quan acabava un estava esperant impacient a veure que ens explicava els següent. Hi ha hagut de tot: alguns controlaven molt bé i d'altres es ficaven nerviosos però els hi acabava sortint bé. La veu de tots ha sigut correctíssima ja que jo estava a darrere de tot i els he sentit als meus companys perfectament. Els nervis han sigut traicioners i han fet que miréssin al terra. D'altres parlaven amb tanta naturalesa que m'he quedat ben asombrada. Avui també han començat els debats i aquest a sigut l'ordre: La integració dels nens discapacitats a les aules, si o no?, l'educació fins als divuit anys, sí o no?. Els meus companys d'aquests debats han triat temes d'actualitat. El primer debat ha usat un registre entenedor, no es repetien les idees explicades, han fet una bona investigació sobre el tema. El segon debat encara que hi han hagut idees repetides han estructurat els arguments d'una manera correcta dins el debat. El registre usat era clar i entenedor. M'han agradat tots dos, el primer ja el coneixia perque en vam parlar a seminari encara que han sorgit idees noves. L'últim em va fer canviar el meu punt de vista sobre aquest tema gràcies als meus companys.
El dia 16 de Novembre vam assistir a una conferència sobre la web 2.0. Els locutors van ser José Manuel Tornero i Santi Tejedor, tots dos professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ens van reparit un formulari on hi havien 100 diferents programes i havíem de ficar si els coneixiem o no. Va ser una fracàs total ja que la majoria com jo no passàvem del 20%. Ens van fer una presentació sobre el Cibernàrium. El Cibernàrium és un centre d'alfabetització digital que divulga les noves tecnologies. És un espai obert i públic on es dona coneixement com he dit abans, de les noves tecnologies. Va dirigit a tots els ciutadans a partir dels setze anys. Fan cursos d'una hora fins a quatre hores i el calendari està ajustat a la necessitat de les persones. Un exemple d'un curs és Inicia't en internet que dura una hora i serveix per a com el seu nom indica, iniciar a lent que vulgui a Internet. un altre exemple sés el curs creix amb Internet persones que ja dominen internet i es basa en les eines relacionades amb l'empresa: markèting. Per últim un altre exemple que s'anomena antenes cibernàrium que és un curs on es facilita la formació bàsica en noves tecnologies arreu de Barcelona. Aquestes activitats són novament reformades cada tres mesos. Des`près d'aquesta presentació ens van passar un Power Point relacionat amb els nens i les escoles. Com la web 2.0 es pot consolidar com un nou model d'escola. Ens van presentar cinc tipus d'escoles:
Escola filosòfica:la seva tecnologia és la paraula, el diàleg i la escriptura.
Escola del llibre sagrat: es basa en la revelació divina i té com a tecnologia la reverencia al text "el llibre, la repetició".
Tallers gremials:conviuen mestre i deixeble. Els seus valors són els instruments, el treball i la artesania.
Escola burgesa: El seus valor són les fàbriques, les pissarres, els murs i la uniformitat. Hi ha una disciplina civil.
Escola "reserva": les seves tècniques d'aprenentatge són el joc, la imitació i la docilitat. el valor és ser dòcil.
Més tard ens van ficar un vídeo ¿Sabías qué? web 2.0 . Aquest vídeo em va agradar molt ja que gairebé tots els conceptes que dona són de gran importància. El que més em va impressionar del vídeo va ser en el tros que diu que a Mèxic 1 de cada 3 alumnes no superen cinquè de primària. Les últimes preguntes em van sobtar molt i no em va fer reflexionar. Vax arribar a la conclusió de que tot està en moviment en totes hores, minuts i segons. Tot està canviant i transformant-se. Al final de la conferència es va proposar un debat de com ha de ser un professor cara al futur. Va ser molt instructiva ja que vam aprendre coses que no sabíem fins aleshores com per exemple alguns programes del test. Hi va haver moments de reflexió i debat fins i tot quan ja havia acabat la conferència.
La Imma ens va explicar les característiques del text o discurs. Jo he fet una síntesi d'aquest. També he creat un esquema d'aquestes característiques que explico a continuació Les característiques del text o discurs són les qualitats que té un escrit o discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa. Les característiques descriptives són les que analitzen i descriuen el funcionament d'algun aspecte lingüístic mentre que les prescriptives són les que determinen normes d'ús. L'adequació és el grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa tenint en compte la varietat dialectal i el registre. La coherència és la propietat del text que selecciona la informació principal de la que no ho és i estableix una relació lògica entre les diferents parts d'un text tenint en compte l'estructura d'aquell text. La cohesió és el conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents parts del text i que permeten al lector o a l'oient interpretar-los amb eficàcia. La correcció es refereix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística. La variació es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb diferents valors socials.
A classe de Gestió i TIC vam omplir un formulari per a triar una pàgina web per a més tard desenvolupar-la davant tota la classe. El meu grup estava compost per la Sara Torras la Regina Beltran i la Estel Gamisans. Nosaltres vam escollir el LaboratoriComSoc
A classe de TIC hem fet grups de dos o tres i el Jorge ens ha plantejat fer una explicació sobre el tema següent: es bo llevar-se d'hora? El meu grup format per la Sandra Férnandez, la Emma Sáez i jo hem presentat dues frases fetes que es contradiuen amb la finalitat de fer reflexionar a la classe. També hem explicat els avantatges i els inconvenients.
En una sessió la Imma ens va repartir unes fotocòpies escrites per J.Cassany sobre les diferències entre els codis oral i escrit. Jo en comptes de fer la síntesi de les diferències he decidit fer les relacions de l'una amb l'altra perquè crec que per a entendre les diferències primer s'han de comprendre les relacions.
La relació oral-escrit ha sigut entesa de maneres diferents al llarg de la història. Per exemple, per als medievals (llatí) l'escrit era molt més important que l'oral. Per entendre el paper que té l'oral en la comprensió de l'escrit hem d'aclarir quina és la seva relació Hi ha hagut dos autors que han estudiat aquesta relació:
Gérard Vigner la analitza a travès de l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit que corresponen amb tres concepcions de lensenyament de la llengua:
A la tercera concepció els alumnes aprenen a comunicar-se tant per l'oral com per l'escrit. Vigner dóna suport a aquesta última concepció: sostè que la comprensió de l'escrit no depèn de l'oral, des dels seus orígens l'escrit va ser concebut per a emmagatzemar informacions i diu que no existeix una correspondència unívoca entre sons i grafies que estableixi un paralel·lisme entre els dos canals. Aquests arguments justifiquen l'autonomia dels dos codis i s'han de tractar equitativament i per separat.
Leonard F.M Scinto la analitza a travès d'una òptica Psicolingüística:
Model dependent: l'oral és la manifestació prinicpal del llenguatge escrit és una transcripció de l'oral. Dóna dos tipus d'arguments: filogenètic i ontogènetic. el primer diu que l'oral va aparèixer abans que l'escrit i l'últim diu que els nadons aprenen de forma natural l'oral. Scinto afirma que tots dos són capacitats comunicatives.
Model independent: l'oral i l'escrit són independents per a Scinto, l'escrit no s'ha desenvolupat al marge de l'oral. És obvi que els dos comparteixen característiques gramaticals i lèxiques.
Model equipol·lent: l'oral i l'escrit tenen carcaterístiques estructurals comunes, tot i que tenen funcions diferents. Característiques estructurals: correspondència entre so i grafia, que permeten transcriure l'oral a l'escrit i vicervesa. L'oral desapareix mentre que l'escrit perdura. Scinto defensa aquest model.
Tant Vigner com Scinto defensen la importància de l'escrit respecte de l'oral. Vigner des del punt de vista de la didàctica i Scinto des de la psico-lingüística. Tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat en l'aprenentatge de la llengua.
A una classe de comunicació oral, digital i escrita vam definir les quatre habilitats lingüístiques: llegir, escriure, parlar i escoltar. Vam començar la sessió dient que un usuair d'una llengua ha de dominar unes habilitats per a poder comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles.
La primera d'aquestes habilitats és l'habilitat de saber llegir: llegir és el procès del qual es comprèn un text escrit (llegir=comprendre). Llegir comporta algunes implicacions:
la primera és que llegir és un procès actiu ja que qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat d'un text és diferent per al lector que per a l'autor d'aquell mateix text.
Llegir és aconseguir un objectiu i aquest objectiu sempre guia a la lectura. Llegim per alguna finalitat.
El lector ha de fer seu el text relacionant-lo amb allò que sap i ha d'adaptar-se el text transformant els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.
Llegir és implicar-se en un procès de predicció i infirència continu: El procès de predicció i inferència continu és l'habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta (context)
La segona d'aquestes habilitats és la d'escriure que és el procès mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
La tercera habilitat és parlar que és expressar el nostre pensament a travès del llenguatge articulat de forma coherent amb adequació a la situació comunicativa.
Per últim trobem l'habilitat d'escoltar que és comprendre un missatge a partir d'encendre un procès cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment. Per últim vam explicar que comporta escoltar:
un paper actiu i participatiu
un respecte per l'emissor i les seves idees
ser objectiu per a entendre el que ens vols transmetre l'altre.
Vam acabar dient que un bon oient sap descobrir les idees principals del missatge i sap reaccionar al misstage i parlar quan acaba l'orador.
La Imma ens va ficar cinc cançons i havíem d'escriure en el nostre paper el que ens transmetia cadascuna de les cançons. Gràcies al ritme i a la lletra vaig poder fer l'exercici demanat:
-La primera cançó va ser El gripau blau: aquesta cançó em va transmetre molta alegria ja que cantaven uns nens i amb ànims. També infantesa perquè a part de que canten els nens la lletra de la cançó parlava d'un príncep i un gripau.
-La segona cançó va ser Lila: la cançó em va recordar a l'adolescència amb el ritme que tenia i la lletra de la cançó. També em van venir ganes de viure la vida al màxim en cada instant ja que la lletra diu que la Lila viu cada instant i que no té por de res.
-La tercera cançó va ser Pedro Navaja: em va transmetre xuleria perquè un tros de lletra diu que camina com els guapos. El protagonista de la cançó porta una dent d'or i viu una mala vida perquè diu que porta un ganivet a la butxaca i hi ha un moment de la cançó en que hi ha una situació en que hi ha un dispar.
- La quarta cançó va ser Com un puny: Em va transmetre tristesa per la lletra i per la melodia que és mol lenta. El mateix títol ja ens dona una pista. Em va transmetre també soledat per hi ha un tros que diu que passa les nits sentint la absència de l'amor i que se sent sol. Però a la vegada també em va transmetre esperança ja que espera amb impaciència l'arribada del seu amor.
-La cinquena i última cançó va ser Nit de Sant Joan: la melodia d'aquesta cançó transmet alegria i diversió ja que parla del dia de Sant Joan com si fos el millor dia de l'any. Ell mateix diu que és el dia més gran. Em va transmetre imaginació perquè parlava d'un follet que el dia de Sant Joan ens fa una visita.
En aquesta sessió la Imma també ens va mostrar a en Joan Brossa que aporta poemes visuals. Al principi em va costar bastant esbrinar els diferents sentits que donava Brossa als diferents poemes, però desprès em va acabar impressionant.
El Jorge ens va demanar que fèssim una definició i descripció d'algun animal concepte que s'estudiés a primària o a la ESO. Eduwiki és un portal on nens i nenes de primària i ESO hi tenen accés per a poder elaborar els seus treballs i ampliar el seu coneixement.ç Jo he escollit els dinosaures ja que a primària és un tema que es dona i que normalment interessa als alumnes.
