La relació oral-escrit ha sigut entesa de maneres diferents al llarg de la història. Per exemple, per als medievals (llatí) l'escrit era molt més important que l'oral.
Per entendre el paper que té l'oral en la comprensió de l'escrit hem d'aclarir quina és la seva relació
Hi ha hagut dos autors que han estudiat aquesta relació:
- Gérard Vigner la analitza a travès de l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit que corresponen amb tres concepcions de lensenyament de la llengua:
Aquests arguments justifiquen l'autonomia dels dos codis i s'han de tractar equitativament i per separat.
- Leonard F.M Scinto la analitza a travès d'una òptica Psicolingüística:
- Model dependent: l'oral és la manifestació prinicpal del llenguatge escrit és una transcripció de l'oral. Dóna dos tipus d'arguments: filogenètic i ontogènetic. el primer diu que l'oral va aparèixer abans que l'escrit i l'últim diu que els nadons aprenen de forma natural l'oral. Scinto afirma que tots dos són capacitats comunicatives.
- Model independent: l'oral i l'escrit són independents per a Scinto, l'escrit no s'ha desenvolupat al marge de l'oral. És obvi que els dos comparteixen característiques gramaticals i lèxiques.
- Model equipol·lent: l'oral i l'escrit tenen carcaterístiques estructurals comunes, tot i que tenen funcions diferents. Característiques estructurals: correspondència entre so i grafia, que permeten transcriure l'oral a l'escrit i vicervesa. L'oral desapareix mentre que l'escrit perdura. Scinto defensa aquest model.
Tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat en l'aprenentatge de la llengua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario