Segona sessió de debats i recitacions

El dia 30 de novembre vam fer la segona sessió de recitacions. Els companys que van recitar van ser la Cristina Cazador, el Marc Company, la Caroline Dahl, l'Anna Dias, en Sergi Domènech, la Sandra Férnandez, l'Albert Férnandez, en Josep Fosalba, el Carles Furest, el Gerard Garcia, l'Unai González, la Laira Hedo, la Tamara Herrera, la Lídia Iglesias, el Javier Lahoz, el Pol Laorden i el Juan Antonio.
Casi totes les recitacions van ser contes, però contes molt originals. Quasi bé la majoria no els coneixia però em van agradar moltíssim. La postura de tot el grup en general va ser relaxada. Alguns dels meus companys van saber controlar els nervis, alguns em va semblar que ni en patien de nervis.

Els debats d'aquest dia van ser: la religió a les escoles, sí o no? i el nostre grup que debatiem si els nens de diferents han de compartir una mateixa aula. el grup que defensava el no es van vestir amb un jersei vermell i el meu grup i jo que defensàvem el sí ens vam vestir amb un jersei verd.El meu grup del sí vam tractar els punts següents:

• Els petits poden aprendre dels grans
• Les activitats més pràctiques, ja que no tenen llibres
• El professor està més preparat i té més recursos
• Els nens no només tindran com a referent a un adult sinó que també a nens de menor edat, mateixa edat i major edat.
• Els grans se senten útils ajudant als més petits(complementa la idea 1)
• El mestre juga amb l'avantatge de que hi ha nens de diferents edats i a les activitats en poden ser útils.

Jo vaig explicar el punt tercer i el sisè:

Punt 3- el professor té més recursos i està més preparat:
El mestre no cau en la rutina, a l'ensenyar a nens de diferents edats compagina les diferents matèries per a cada curs o nivell i es manté "al dia" en totes elles. L'ensenyança d'una matèria com pot ser les matemàtiques et permet visualitzar tot el procès i no quedar-te estancat: per exemple, a primer de primària s'ensenyen sumes i restes i a mida que es van assolinst cursos es va incrementant el grau de dificultat: multiplicacions, divisions, mínim comús múltiple, arrels quadrades,etc.
Si sempre s'ensenyen sumes i restes al final el professor es quedarà estancat i entrarà en la rutina, a part de les dificultats que tindrà per fer arrels quadrades...
Un altre exemple és l'ensenyança de la llengua: com a professor pots fer la classe de llengua adaptant-la als diferents nivells. Per exemple, a tots els cursos es reparteix es reparteix el mateix text però les preguntes per a cada curs o cicle són diferents: a primer de primària es demanarà que identifiquin els noms propis; a tercer es demanarà que es busquin sinònims i antònims i a sisè que s'analitzi una oració.
Com a resultat, el professor està més preparat. El fet de no caure en la rutina fa que les classes siguin més interessants i entretingudes.

El professor també té més recursos, tant educatius com materials:

1) Educatius: el fet de tenir diferents edats li permet organitzar-se i donar una atenció més individualitzada. Mentre el professor ajuda als alumnes amb més dificultats, d'altres poden adoptar el paper de tutor i ajudar a la seva vegada a la resta.

2) Els recursos materials es poden aprofitar d’uns alumnes a uns altres, quan els alumnes van passant de curs, els del curs inferior poden utilitzar els llibres dels anteriors I així successivament.

6- El mestre juga amb l'avantatge de que hi ha nens de diferents edats i a les activitats en poden ser útils

El professor té una gamma d’edats a l’aula que li permet organitzar i fer activitats complertes.

Les activitats realitzades a l'aula poden ser útils tant pels alumnes més petits com per als més grans, per exemple: l'alumne de primer de primària està aprenent a fer sumes i el de segon a dividir, el de primer aprendrà a fer sumes però a la vegada no li resultaran desconegudes les divisions; el de sisè aprendrà a fer divisions per a la vegada recordarà com es feien les sumes.

En activitats realitzades fora de l'aula o amb diferents graus de complexitat, els alumnes de major edat poden encarregar-se de les tasques amb més dificultats i deixar als més petits les més fàcils.